i Antoni Cellers i Azcona | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Antoni Cellers i Azcona

arquitectura arquit
Arquitecte.
Lleida, Segrià, 1775 — Barcelona, Barcelonès, 1835

Estudià pensionat per la Junta de Comerç de Barcelona a l’Academia de San Fernando de Madrid (des del 1797), de la qual fou després membre, i a Roma (1803-14). Del 1816 al 1818 dissenyà diversos projectes d’obres públiques a Lleida, entre ells un del canal d’Urgell, els plans del qual foren aprofitats per al traçat definitiu del 1852. El 1817 dirigí uns cursos gratuïts d’arquitectura de la Junta de Comerç de Barcelona, i dos anys més tard inicià les classes regulars. Autor del palau neoclàssic d’Alòs i de Dou (vers el 1818) de Barcelona —confós sovint amb el que després fou de l’Ateneu Politècnic—, intervingué en la restauració de Montserrat. Estudià, amb el seu deixeble Josep Oriol Mestres, les restes del temple romà de Barcelona, que identificà amb el d’Hèrcules en una interessant memòria, inèdita. Publicà un opuscle sobre la utilització de les roques volcàniques de la comarca d’Olot (1829).

Llegir més...