i Celrà | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Celrà

Sumari de l’article

Celrà
© Fototeca.cat
Municipi del Gironès.
Població: 
4.513 h
[2009]
Extensió: 
20 km2

Situació i presentació

El municipi de Celrà, que havia tingut una extensió de 25,9 km2, restà reduït a 20,14 després de l’agregació a Girona de la plana de Campdorà, aigua amunt del congost del Ter. A l’E confronta amb els municipis de Bordils i Juià, al S i a l’W amb Girona, i també a l’W i al N amb el de Sant Julià de Ramis. El terme és situat a la dreta del Ter, riu que fa de termenal al sector nord-occidental; s’estén al N per la plana regada per la séquia d’en Vinyals, que enllaça amb el pla de Bordils, i al S i a l’W per la zona muntanyosa de les serres de Tramont i de Sant Miquel, darrers contraforts de les Gavarres, que són limitats pel congost del Ter. El terme és regat, a més dels cursos fluvials esmentats, per les rieres de Palagret i de Campdorà, aquesta seca durant gairebé tot l’any. A part del cap de municipi, Celrà, hi ha els veïnats de Palagret, el Mas Verai, el Mas Castell, el Mas Pedró, el Mas Serra, el Mas Valls, el Mas Blanc i Cal Tinent, a més de les ruïnes del castell de Mabarrera i les de la capella de Sant Miquel. Travessen el terme, a la part nord, i paral·lel l’un de l’altre, el ferrocarril de Barcelona a Portbou i la carretera comarcal C-66 de Girona a Palafrugell, de la qual surt la carretera cap a Juià.

La població i l'economia

La primera notícia de la població de Celrà (celranencs) data de l’any 1378, quan era format per un conjunt de 89 focs, la majoria d’ells d’eclesiàstics. El fogatjament del 1553 relaciona un total de 93 focs per a tot el terme. A la fi del s XVIII (1787) el terme aplegava 844 h. Posteriorment, la demografia va sofrir algunes oscil·lacions amb tendència a l’estancament: 1 703 h el 1860,1 579 el 1900, 2 066 el 1930 i 2 160 el 1960. Arran de l’endegament del polígon industrial, s’enregistrà un augment demogràfic i els 2 131 h del 1981 van passar a 2 358 el 1991 i a 2 731 el 2001. L’any 2005 s’arribà als 3 510 h. La zona muntanyosa del terme és coberta per boscos de pins i alzines i a la vora del riu hi ha plantacions d’arbres de ribera. L’agricultura, que havia estat la principal activitat econòmica, era principalment de secà. Hom conrea cereals i farratge, a part petites extensions de vinya i olivera i altres fruiters. La ramaderia, relativament poc important, es centra en el bestiar boví i porcí. S'havien explotat pedreres de jaspi i, a la sortida del congost del Ter, jaciments de ferro, explotats activament en el decenni 1910-20. Celrà forma part econòmicament de l’àrea d’influència més immediata de Girona. El 1972 hi fou aprovat l’establiment d’un polígon industrial situat a la sortida de la població, destinat a resoldre la manca de sòl industrial a Girona. La creació d’aquest polígon va ser un fet fonamental per a l’evolució del municipi, ja que va variar la seva estructura productiva. Entre els principals sectors cal esmentar el químic (sobretot de productes farmacèutics), el del metall i el tèxtil. Pel maig s’organitza la Fira d’Artesania des del 1993. La població disposa de serveis d’atenció mèdica, i l’ensenyament és cobert fins al batxillerat. A més, hi ha diveros establiments d’allotjaments.

El poble de Celrà

Campanar de Sant Feliu de Celrà
© Vicenç Salvador Torres Guerola
El poble de Celrà (3 379 h el 2005) a 71 m d’altitud, és a la plana, al límit amb la zona muntanyosa al llarg de la carretera de Girona a Palamós. Documentat des del 922, el 1059 pertanyia als senyors de Cervià. Al barri del Castell, incorporades al mas conegut per Can Serra del Castell, hi ha les restes de l’antic castell de Celrà: una torre de planta circular i alguns murs de factura medieval, reaprofitats pel mas. L’església parroquial de Sant Feliu, que centra el nucli antic, és esmentada el 1061 en un conveni entre els comtes Ramon Berenguer i Almodis i el vescomte Ponç Guerau. L’any 1064 és citada de nou en el testament de Ponç, preceptor de l’església de Girona. L’any 1088 el bisbe de Girona Berenguer Guifre donà l’església a la canònica gironina. L’edifici actual és neoclàssic però conserva unes capelles gòtiques. La façana va ser acabada el 1803.

Al novembre del 2011, s’inaugurà el Centre d’Interpretació del camp d’aviació de Celrà 1936-1939 situat al Centre Cultural La Fàbrica. El projecte, que ha estat finançat conjuntament per l’Ajuntament de Celrà i pel Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, permet al visitant endinsar-se en la història del camp a través d’un espai expositiu de 100 m2, en què també podrà visionar un audiovisual, on experts en la matèria i diferents testimonis recorden aquest període. La visita al centre es complementa amb un itinerari al llarg del perímetre de l’antic camp d’aviació on encara existeixen diverses edificacions (8 refugis antiaeris, el polvorí, la residència d’oficials) i un itinerari pel centre del municipi on diverses cases van servir per al muntatge dels avions Policarpov I-16 (Mosca), i per fabricar les ales dels Policarpov I-15 (Xato). Aquest camp d’aviació va ser operatiu de principis de 1937 al febrer de 1939.

Les festes principals són la festa major, l’1 de maig, i la festa petita, pel 17 de juliol. Per les festes de Nadal s’organitza a més un Pessebre Vivent.

Altres indrets del terme

El veïnat de Palagret (50 h el 2005) és situat a llevant del cap de municipi, a l’esquerra de la riera de Palagret, que neix dins el mateix terme, als vessants orientals de la serra de Sant Miquel, i desemboca al Ter per la dreta dins el terme de Bordils. També a llevant del poble es troba el veïnat del Mas Pedró (11 h), on resta la masia fortificada medieval, reformada el s. XVIII, dita la Torre Desvern o Torre Desbac. El veïnat del Mas Blanc (16 h), al s. del poble de Celrà, és situat al peu dels contraforts nord-orientals de la serra de Sant Miquel, a tots dos costats de la riera de Palagret. En aquesta zona al sud del nucli de Celrà hi ha els veïnats del Castell (6 h), el Mas Serra (14 h), el Mas Valls (6 h) i el Mas Verai (28 h), a més de Cal Tinent, més al SW. El castell de Mabarrera, molt arruïnat, és situat en el camí que duu al santuari de la Mare de Déu dels Àngels, aquest ja al terme de Sant Martí Vell. Tenint en compte les restes conservades, alguns panys de paret en opus spicatum i filades inclinades, sembla que ha d’ésser datat als s. X i XI. Dalt del cim del mig de Sant Miquel, antigament conegut per puig del Castellar, hi ha les ruïnes d’una capella que era dedicada a sant Miquel. Al costat hi ha el castell o torre de Sant Miquel, senzilla torre d’observació de l’àmplia panoràmica del Gironès a l’Empordà.

Col·laboració: 
PBA
Llegir més...