i Celtibèria | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Celtibèria

Regió antiga de la península Ibèrica on eren establerts els pobles celtibèrics durant la segona meitat del darrer mil·lenni aC.

Comprenia l’alta conca del Duero (arevacs i pelèndons), les valls del Jalón, del Jiloca i part de la conca central de l’Ebre (bel·les, tites i lusons) i les terres de més al nord d’aquesta part de l’Ebre fins als límits d’Aragó i Navarra (celtibers en sentit estricte). Hom distingia la Celtibèria ulterior, ocupada pels pelèndons i els arevacs, de la Celtibèria citerior, on hi havia els altres pobles esmentats. Per desconeixement geogràfic, alguns autors clàssics anomenen Celtibèria tota la Meseta castellana ( celtiber).

Llegir més...