Fou director gerent i propietari d’Haugrón Cientifical SA, fabricant de la crema facial Floïd, empresa familiar creada el 1937 i adquirida el 1979 per Revlon. A partir dels anys quaranta patrocinà nombroses activitats i entitats culturals promotores de la llengua i la cultura catalanes: contribuí al finançament de l’Institut d’Estudis Catalans i fou cofundador d’Òmnium Cultural (1961), dels premis Sant Jordi i Carles Riba (1959) atorgats en els actes culturals de la Nit de Santa Llúcia i de la Fundació Enciclopèdia Catalana (1980). Tingué una participació destacada en el rellançament de l’editorial Edicions Proa, a la qual incorporà l’editorial Aymà, que havia adquirit el 1964. Col·laborà també en la creació de Banca Catalana (1960). El 1967, el segrest de l’edició d'una història de Catalunya per als infants l’enfrontà al ministre d'informació Manuel Fraga. Després del franquisme, fundà amb d’altres el grup Llibertat i Democràcia Social, que originà el partit Esquerra Democràtica de Catalunya (1975), fusionat posteriorment amb Convergència Democràtica de Catalunya. Des del 2008, en la Nit de Santa Llúcia, hom concedeix el Premi Internacional Joan B. Cendrós a treballs publicats fora dels Països Catalans en la defensa i difusió de la cultura catalana.