Centcelles

El mausoleu de Centcelles

© Fototeca.cat

Antic terme del municipi de Constantí (Tarragonès), al S de la vila, entre aquesta i el Francolí, on hi ha el mausoleu de Centcelles, un dels monuments romans conservats més important dels Països Catalans, amb mosaics excepcionals.

El lloc fou ocupat per una gran vil·la de l’alt imperi, completament refeta durant el s IV dC; a aquesta segona fase de la vil·la pertanyen unes termes. Hi fou bastit al damunt el mausoleu, aprofitat durant l’època medieval com a capella dedicada a sant Bartomeu, i després com a casa de pagès fins el 1958. La primera referència a les restes romanes és del 1572 (Ponç Icard), però els mosaics no foren descoberts fins el 1877. Antoni Gallissà, Gudiol i sobretot Domènech i Montaner en feren els primers estudis, del 1901 al 1909, encara que la publicació del darrer aparegué el 1931. Hom l’interpretà com a baptisteri. Posteriorment les investigacions de Junyent, Batlle i, sobretot, la més extensa de Camprubí demostraren que era un mausoleu. El 1959 un equip d’arqueòlegs del Deutsches Archäologisches Institut (secció de Madrid), dirigit per Helmut Schlunk, hi realitzà una sèrie important de treballs. Les restes del mausoleu tenen planta rectangular i consten de dues grans unitats: una sala de planta quadrilobada, que ha perdut la coberta, i una altra que s’hi comunica, circular, de 10,66 m de diàmetre, amb quatre absis, un a cada diagonal, coberta amb cúpula de maons. L’interior de la cúpula fou revestit de mosaic policrom, que representa escenes diverses, que es divideixen en tres zones: la inferior reprodueix una cacera; la central, 16 escenes de l’Antic i del Nou Testament, separades per columnes; i la superior té una sèrie de figures de les quatre estacions i altres d’humanes entronitzades. Una bona part del mosaic s’ha perdut, però hi ha escenes força completes i unes altres que poden ésser reconstruïdes a base dels fragments que en resten. Les excavacions han permès de descobrir una cripta funerària al subsol del centre de la cambra, de 3 per 3,90 m, amb volta de canó, que devia guardar el sarcòfag, i una altra a sota, més petita, per a protegir la principal. Hom pot datar l’edifici del mosaic amb seguretat del s IV dC. Schlunk suposa que el mausoleu fou el sepulcre de l’emperador Constant, mort el 350 a les Gàl·lies, i que la figura que presideix l’escena de la cacera a la part baixa del mosaic podria ésser-ne el retrat. Schlunk també ha suggerit que probablement el sarcòfag de pòrfir de la tomba de Pere II de Catalunya-Aragó al monestir de Santes Creus podia haver estat, abans, de l’emperador romà enterrat a Centcelles. El caràcter de mausoleu imperial explica la grandiositat i la qualitat del mosaic, que és l’exemplar conegut més antic de mosaic de cúpula cristià de tots els territoris romans.