Situació i presentació
El terme de Centelles té a banda i banda les terres del Vallès Oriental. Així, limita al N amb el terme de Balenyà, a l’E amb l’enclavament de Seva i amb les terres vallesanes d’Aiguafreda, al S i a l’W amb Sant Martí de Centelles, i també a l’W amb el municipi vallesà de Castellcir.
D’E a W s’estén fins al coster o serra de Puigsagordi, que sobrepassa a l’indret de la torre de l’Estrada i de la Sauva Negra, on s’assoleixen altituds per sobre els 900 m, i fins als cims del pla de la Garga al SW. El terme inclou l’espai natural de la Sauva Negra, que comparteix amb els municipis de Sant Martí de Centelles i de Castellcir (Moianès). El sector de ponent és constituït per materials terciaris, mentre que les terres de drenatge del Congost, el qual solca el terme resseguint paral·lel el límit oriental, són formades per materials del període triàsic de l’era mesozoica. Tot i que no es destaca cap altre curs d’aigua important, cal esmentar diverses fonts, com la Font Calenta i la font de la Sauva Negra.
Les terres del terme pertanyen al domini climàcic de vegetació eurosiberiana, on l’associació més estesa seria el bosc de roure martinenc amb boix (Buxo-Quercetum pubescentis) de vegades acompanyat amb faigs (Buxo-Quercetum pubescentis fagetosum), tot i que al sector NW, on hi ha els terrenys més elevats, es podria trobar un cert domini del bosc de faigs (Buxo-Fagetum).
El terme de Centelles comprèn a més de la vila de Centelles, cap de municipi, els barris del Carrer de les Falgueres i de Sant Antoni, i les urbanitzacions de Puigsagordi i Sant Pau. A Centelles també hi ha un gran nombre de masies, moltes de les quals tenen una gran tradició històrica. Paral·lelament al curs del riu Congost travessa el terme la carretera C-17, seguida també en gran part per la línia de ferrocarril de Barcelona a Puigcerdà, amb estació a la vila. El sector de ponent del terme és travessat per la carretera que prové del sector de Sant Feliu de Codines i s’uneix amb la C-17 ja dins del terme de Balenyà. Altres vies menors comuniquen els diferents indrets del terme.
La parròquia de Santa Coloma i la població que s’anava creant a l’entorn de l’església han tingut almenys tres noms diferents. La documentació dels segles X al XII l’anomena Santa Coloma de Pujolric (o de Podio regio), la dels segles XII al XVI l’anomena Santa Coloma de Vinyoles (o de Vineolis) i la del segle XVI endavant ja l’anomena invariablement Santa Coloma de Centelles, o simplement Centelles. El primer nom, el va rebre del puig o costa de Sant Antoni, travessat per l’antiga via romana i camí ral medieval, conegut abans per Podio regio o Pujolric; el segon, prové de l’antiga vila rural (ara un simple mas) de Vinyoles; i el nom modern de Centelles, reservat primerament a la parròquia de Sant Martí, el va rebre quan els Centelles, senyors de Sant Martí, van traslladar llur residència a la vila i la van constituir en centre administratiu de l’antiga baronia i després comtat de Centelles entre els anys 1480 i 1515.
La població
La població medieval de Santa Coloma de Vinyoles es reduïa a una sagrera fortificada amb murs i portals que no arribà mai a ultrapassar els 30 o 40 focs, segons els cognoms que dóna la documentació. Es trobava situada entorn de l’església, sobre el torrent de la Sira, en un petit pujol. El 1329 tenia mercat propi. Les pestes i el despoblament de mitjan segle XIV reduïren la població a poc més d’una dotzena de focs, i encara que a la fi del segle hi hagué una lleugera represa del poblament, aquesta, però, fou molt lenta i es paralitzà a conseqüència dels esdeveniments polítics del temps de Joan II. La vila de Centelles tenia només 34 famílies l’any 1515. El segle XVI fou el segle d’or de la vila i l’inici d’un creixement que no pararia fins als temps moderns. Aquesta expansió demogràfica comportà un desenvolupament urbanístic, marcat de N a S per les capelles de Jesús i del Socors, construïdes entre el 1538 i el 1540, i pel portal i els antics murs edificats aquests mateixos anys. El centre de la població es desplaçà també vers la plaça actual, on el baró Guillem Ramon II Carròs i de Centelles edificà el seu casal, reemplaçat al segle XVIII per l’actual palau comtal, i on els seus germans Enric i Serafí també hi construïren llurs casals. Totes aquestes construccions es van fer entre els anys 1540 i 1550. La creixença de la vila es féu amb gent vinguda dels masos i amb una forta immigració des d’Occitània, que perdurà tot el segle XVI. La documentació local dóna sovint el lloc de procedència d’aquests immigrants, sobretot gascons i gent d’Alvèrnia, gairebé tots ells menestrals o gent d’ofici (mestres de cases, teixidors, fusters, etc). Centelles tenia 20 famílies que es dedicaven a la parairia i a l’art tèxtil, sobre el total de 68 famílies del 1553. Aquesta proporció augmentà als segles següents i portà a la creació d’un gremi que funcionava com a tal el 1626 i que renovà les seves ordinacions diverses vegades fins el 1770, quan començà la seva decadència.
La població de Centelles (centellencs) anà creixent progressivament al llarg dels segles XVII i XVIII, fins arribar a superar de bon tros el miler d’habitants el 1787, tot i que aquesta tendència s’aturà i no fou fins ben entrat el segle XIX que la població novament tornà a assolir gairebé els 2.000 h. A excepció del període 1877-1897, que la població davallà aproximadament al miler d’habitants, i els anys posteriors a l’acabament de la guerra civil del 1936-39, Centelles ha viscut autèntics períodes d’explosió demogràfica, paral·lela en tot moment al desenvolupament de la indústria tradicional del municipi. Durant el segle XX els moments de més creixement es donaren entre el 1950 i el 1980, en què la població passà dels 3.110 h del 1950 als 5.621 del 1981. Posteriorment, el creixement demogràfic s’alentí i s’assoliren els 5.682 h el 1991. Amb el canvi de segle, però, es tornà a accelerar i es passà de 5.822 h el 2001 a 6.493 h el 2005.
L’economia
Si bé la principal activitat econòmica del terme és la indústria, aquest fet no exclou la importància de les activitats del sector primari. L’agricultura produeix sobretot cereals (ordi, blat, civada), farratge i patates. En el sector ramader destaca la cria d’aviram i de bestiar porcí, oví i boví.
La tradicional indústria de teixits comportà a l’inici del segle XX la creació d’algunes empreses destacades de filats i teixits que han estat la principal activitat industrial de la vila. Posteriorment, han esdevingut representatius els sectors de la pell, metal·lúrgic i alimentari. Les activitats industrials es localitzen bàsicament al polígon de Puigoriguer, al de la Gavarra i al del Congost.
El sector terciari ha tingut un creixement al llarg de les darreres dècades del segle XX. Centelles és la capital petita del sector ponentí de la Plana des del punt de vista industrial, de serveis i d’atracció dels pobles veïns. Aquest paper es manifesta també en el mercat dels diumenges, que té una notable afluència, encara que ha perdut, com moltes de les poblacions de la Plana, les seves antigues fires, que se celebraven els dies 2 de febrer i 26 de novembre.
D’altra banda, Centelles disposa de serveis mèdics bàsics i l’ensenyament és cobert fins al batxillerat i la formació professional. Hi ha a més diverses instal·lacions esportives i un establiment d’allotjament per als visitants.
La vila de Centelles
Morfologia urbana
La vila de Centelles (496 m) és situada al nord del terme, solcada per diverses rieres afluents al Congost. Contrasten el nucli antic, d’un regust siscentista benestant, les ampliacions fetes als segles XVIII i XIX a l’entorn d’aquest nucli, amb una major austeritat i pobresa, el nucli residencial de torres i xalets construïts al voltant de la vila, que forma petits agrupaments, sobretot al N i al S, i l’ampliació moderna, a base de petites cases i de blocs de pisos que s’han construït entre l’antiga població i la variant moderna de la carretera C-59, que passa per l’W del nucli.
Vista aèria de la vila de Centelles
© C.I.C.-Moià
L’església parroquial, dedicada a Santa Coloma, fou construïda a partir del 1704 en substitució de l’antiga parròquia medieval. És un gran edifici barroc però perdé tots els retaules el 1936; el seu campanar, de planta quadrangular que es transforma en octogonal a mitja alçària, és característic en el perfil de la població. En l’aspecte monumental, Centelles conserva a més les antigues capelles de Jesús (convertida en sala cultural) i del Socors, de tipus gòtic tardà, la darrera de les quals fou transformada el 1717, després de l’incendi que sofrí el 1714. També es conserva el Portal de la Vila o Portal Major, edificat el 1542 i reformat el 1917 segons un projecte de Jeroni Martorell; aquest portal, a l’extrem del Carrer Ample (actual Carrer Nou), protegia, juntament amb un altre situat al final del carrer Socors, el camí ral de Vic a Caldes de Montbui.
Cal esmentar a més les restes de les antigues cases dels senyors, amb finestrals de tipus gòtic i d’arc conopial, aprofitats en les noves edificacions fetes al principi del segle XX. El Palau Comtal o Cal Comte, a la plaça Major, és un edifici de planta quadrangular amb pati central; bastit abans del 1530, fou reedificat al segle XVIII i restà inacabat. Al seu davant s’alça l’antiga Casa de la Notaria o Can Sors, edificada l’any 1541. A la mateixa plaça hi ha també Can Domingo; fou construïda el 1542 però les reformes fetes entre els anys 1895 i 1915 li han conferit el seu aspecte actual, amb dos pisos i dues torres cantoneres. Al carrer d’Estrangers i altres carrerons de la part antiga es poden veure un conjunt de cases amb portals adovellats i finestrals de pedra treballada. La font de la Cira i els seus entorns, havia estat un dels rentadors públics més típics de Centelles, juntament amb el del Serrat.
La cultura i el folklore
La vila gaudeix d’un bon nombre d’equipaments i associacions entre les que destaquen la Societat Coral la Violeta (1892) i el Club Patí Centelles (1951). A més disposa del Museu-Arxiu de Centelles, el centre d’art el Marçó Vell i la Casa de Cultura que acull una secció de Paleontologia i la Pinacoteca Municipal.
La població de Centelles celebra al desembre algunes de les seves festes més destacades. La festa major d’hivern és per la festivitat de Santa Coloma, el dia 30. A la vigília, però, es fa la popular festa del Pi de Centelles. Durant aquesta festa, un gran nombre de vilatans, els galejadors, es dirigeixen al bosc pel matí per tal de tallar un pi que s’havia escollit per Sant Esteve. El pi, situat dret damunt una carreta, és baixat cap a la vila acompanyat amb les salves d’escopeteria i trabucs. En arribar a les portes de la vila, un grup de galejadors el rep disparant trabucs enmig d’un gran terrabastall. Precedit per una banda de música, el Pi arriba a la plaça Major on s’inicien les galejades generals, dirigides pel capità (el més antic dels galejadors) i es dansa el ball del Pi. Hi participen un gran nombre de trabucaires, vestits amb barretina i faixa catalana, i també moltes noies amb el vestit tradicional català. Després de la rebuda a la plaça, el Pi es trasllada davant l’església, on es descarrega i es fa ballar. Acabada la dansa és arrossegat cap dins l’església; col·locat al peu de l’altar, un cop serrat el tronc ran de la capçada, l’arbre s’engalana amb cinc ramells de pomes i cinc garlandes, i després es penja sobre l’altar major, mentre els assistents entonen l’himne de Santa Coloma. El Pi resta penjat fins el dia 6 de gener. Per més que els costumistes o els folkloristes moderns hi han volgut veure una reminiscència de festes paganes anteriors al cristianisme, el cas és que no es troba rastre d’aquesta festa abans del segle XVIII. Sembla que la va instituir el gremi de flequers de la vila i que commemora la mort de Santa Coloma de Sens, cremada lligada a un pi.
Si bé la festa del Pi és la més tradicional de Centelles, al llarg de l’any també se celebra un important nombre de festes. Destaquen la de Sant Antoni Abat al gener, la festa de les bruixes i el Carnestoltes, vers el febrer, l’aplec al turó de Puigsagordi el primer de maig, la festa major d’estiu en honor de Sant Llop el mes de setembre, la trobada de puntaires, al juny o la caminada popular (des del 1983) a l’octubre.
Altres indrets del terme
Els barris
El barri de Sant Antoni és situat al SE de la vila. Es creà prop de la capella de Sant Antoni de les Codines (que havia estat localitzada dins l’enclavament de l’Aclau de Seva, del municipi de Seva) i d’un hospital de camí ral. L’antic camí ral, a l’indret de Sant Antoni, dit abans el Congost de les Codines, emprenia una forta pujada. Els antics senyors de Centelles i els bisbes de Vic, senyors del Brull, hi van crear, entre el 1290 i el 1330, la capella de Sant Antoni, amb sacerdot beneficiat, i un hospital o hostal de camí ral. La capella era un edifici de la darreria del segle XIII, de planta rectangular, d’un estil de transició del romànic al gòtic. Les exigències d’ampliació de la carretera moderna el 1965 van fer que la capella patís la primera modificació quan es va haver de retallar un metre i mig a conseqüència de l’ampliació del pont que hi havia a la sortida de la població. Finalment, el 1987 va haver de ser aterrada i traslladada a l’emplaçament actual, dins el municipi de Centelles. Tot i que algunes pedres van quedar sepultades sota la carretera, les de més valor es van recuperar. La benedicció de la nova capella de Sant Antoni es féu al setembre del 1991. D’altra banda, l’hospital fou enderrocat per les obres de la C-17 i només es conserven els finestrals gòtics del segle XV.
El barri de Sant Pau, situat sota la cinglera de la Garga, mirant a la població d’Aiguafreda, ocupa l’indret de l’antiga vila de Gémenes, coneguda des del 898. Tenia només el Mas Saleta o Sala de Gémenes, prop d’una abundosa font, i la capella de Sant Pau de Gémenes, existent ja el 1180, petit edifici romànic que fou incorporat a l’antiga casa annexa dels ermitans.
Santa Magdalena de Vilarestauo de la Garga i els masos
Santa Magdalena de Vilarestau o de la Garga era una de les antigues parròquies o sufragànies del terme centellenc que estenia la seva jurisdicció al pla de la Garga. Sempre estigué vinculada amb la parròquia de Santa Coloma, fins que el 1877 la seva antiga demarcació fou unida a Sant Martí de Centelles. Es troba al S del terme, dalt del pla de la Garga, a poca distància del mas del Cerdà de la Garga. Fou erigida cap al 1095 pel propietari del lloc, de nom Saborat, amb un grup de feligresos, i l’any 1097 fou consagrada pel bisbe de Barcelona, Folc de Cardona. El 1852 restà abandonada, i el seu culte fou traslladat a la capella que aquell any havia fet edificar, al seu mas del Cerdà de la Garga, Ildefons Cerdà. De l’església antiga resten només unes ruïnes importants.
El Cerdà de la Garga, al sector meridional del terme, és un mas documentat des del 1160 i renovat sovint, sobretot d’ençà del 1750, quan s’edificà el casal actual, ampliat al segle XIX per l’enginyer Ildefons Cerdà i Sunyer, que hi nasqué el 1815 i que l’heretà el 1850. Formava un petit nucli per a cinc famílies, que tenien llurs habitatges dintre el clos que precedeix el mas pròpiament dit. Al segle XIX s’hi allotjà una temporada Jaume Balmes, molt amic de la família.
El mas de l’Ollic, situat al nord del Cerdà, recorda la vila rural Uligo, esmentada des del 898. Una part de les seves terres passaren a Ripoll abans del 982, i més tard el mas i les possessions formaren una batllia del monestir de l’Estany. Alguns fills del mas s’establiren a Centelles, on encara perdura el cognom Ollic. El mas actual fou reedificat a mitjan segle XVI.
El Mas Vinyoles, que donà nom a la vila de Centelles per espai de quatre segles, es troba a ponent de la població, sota la serra de Puigsagordi. Fou inicialment una vila rural, i més tard una domus o casa forta que estenia la seva demarcació fins a l’indret on es trobava la parròquia. Conserva gairebé íntegra una edificació del segle XIII, a la qual s’afegí l’estructura d’un mas de la família Santaeugènia, castlans del castell de Centelles, entre els segles XIII i XIV. Al costat d’aquests nobles o cavallers hi havia la família dels pagesos emfiteutes, els Vinyoles, que a partir del segle XV esdevingueren els amos del mas.
El Mas Banyeres, prop de la pista que duu a Puigsagordi, a la ratlla amb el terme de Balenyà, consta des del segle XI, i al principi del segle XX fou convertit en un gran casal residencial, amb capella i un clos amb jardins, bé que posteriorment va esdevenir una casa de colònies.
Les Canes, gairebé al límit amb Aiguafreda, és un gran casal, conegut des del 898 i reedificat al segle XVII. També tenen una tradició plurisecular alguns edificis renovats als segles XVI i XVII com són els masos de les Falgueres, la Llavina, el Giol, el Soler, l’Estrada i Rossell, aquest amb una notable torre de defensa quadrada.
La història
L’origen de la vila de Centelles o el centre d’aquest terme fou l’antiga parròquia de Santa Coloma, coneguda i organitzada des del 898, quan fou posada sota la protecció de l’església de Sant Martí del Congost o d’Aiguafreda. Aquesta tutoria o dependència havia ja desaparegut al principi del segle X, quan va completar-se l’estructura religiosa de la diòcesi.
El creixement de la vila fou la causa per la qual l’antiga baronia de Centelles s’escindí en dues batllies, una per a la vila i una per a les parròquies foranes. El 1690 hom tornà a un sol batlle, amb 32 consellers, la meitat dels quals ho eren per a la vila i l’altra meitat per a les set parròquies foranes. Aquests es reunien en consell a l’antiga església de Jesús, lloc tradicional de trobada del consell de la baronia o del comtat a partir del 1599.
Però d’ençà del 1716, arran de l’aplicació dels decrets de Nova Planta, es tornà al sistema de dos batlles: un per a la vila i la parròquia de Santa Coloma i la seva sufragània de Santa Magdalena de Vilarestau i l’altre per a les restants parròquies foranes (Sant Martí de Centelles, Sant Fruitós de Balenyà, Sant Miquel Sesperxes, Sant Pere de Valldaneu, Sant Pere de Bertí i Sant Quirze Safaja).
La vila i el comtat de Centelles durant la guerra de Successió foren, per influència dels seus senyors, partidaris de Felip V, en contra dels vigatans o gent partidària de l’arxiduc Carles d’Àustria. Per això els seus habitants, qualificats de botiflers, foren objecte d’animadversió a la comarca durant tota la guerra. Acabada aquesta, Felip V premià els centellencs amb exempcions fiscals i amb el títol de “Muy Fidelísima Villa”.
Com a conseqüència de les obres d’ampliació de la carretera C-17 de Barcelona a Ripoll (antiga N-152), es trobaren restes de la carretera romana que unia la ciutat de Barcelona a la de Vic.