Gilabert de Centelles i de Castellet

(?, ? — ?, 1368)

Senyor de les baronies de Nules i de Centelles i conseller del rei Pere III de Catalunya-Aragó.

Fill de Gilabert de Centelles i de Bellpuig. Participà en les expedicions a Mallorca i al Rosselló en la guerra de Pere III contra Jaume III de Mallorca (1343-44). El rei Pere li confià la castellania de Canet (Rosselló) el 1344 i, després, l’alcaldia del castell de Xàtiva (abans del 1347) i la potestat d’Albaida. Durant les lluites de la Unió de València es mantingué al costat del rei i prengué part en la batalla de Bétera, on els reialistes foren derrotats (1347). El 1348 fou nomenat governador de Mallorca amb la missió de reprimir qualsevol acció favorable al desposseït Jaume III de Mallorca. Afrontà el desembarcament d’aquest a Pollença el 1349 i, amb les tropes de reforç de Riambau de Corbera, el derrotà a Llucmajor, on aquell morí. El 1353 s’encarregà de reunir les tropes i els vaixells amb què Mallorca contribuïa a l’expedició a Sardenya comandada per Bernat de Cabrera, amb el qual passà també a l’illa. El 1354 acompanyà el rei Pere en una nova expedició a Sardenya, on tornà novament al cap d’un estol per dominar la rebel·lió de Mateu Dòria el 1358. Prengué part en la guerra contra Castella, i dins el consell reial formà part del grup contrari al privat Bernat de Cabrera, contra el qual declarà en el procés del 1364. L’any 1363 el rei li vengué la jurisdicció de Castellcir (Moianès).