Conseller i camarlenc del rei Joan I des d’abans de la seva ascensió al tron. Fill de Gilabert (VI) de Centelles i de Montcada. Heretà del seu germà Pere la senyoria d’Olfarb. Participà en la guerra contra Castella (1365-69), en la qual caigué presoner, en un atac contra Portsmouth i les costes angleses en col·laboració amb els francesos (segurament el 1377), en la lluita contra l’infant Jaume de Mallorca (1374-75), en la guerra contra el comte d’Empúries (1385) i en la defensa de Catalunya contra la invasió dels Armanyac (1389-90). Dugué a terme diverses ambaixades a la cort papal d’Avinyó per negociar el matrimoni de la infanta Violant amb Lluís d’Anjou (1387-88). Comprà a la corona, en canvi dels seus serveis, la jurisdicció de la Garriga a perpetuïtat i altres drets a Bellpuig, Manlleu i Sameda, que foren reincorporats al patrimoni reial per Martí l’Humà el 1397. En morir Joan I fou arrestat per la reina Maria i fou inclòs en el procés contra la cúria d’aquell rei, acusat d’ésser contrari a la successió de Martí l’Humà (1396); fou absolt el 1398. Prengué part en les bandositats de València, on es traslladà el 1404 per combatre amb Acard de Mur. Fou vençut i mort pel bàndol enemic dels Soler al combat de Llombai.