i Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria

Sigla delCADCI
ciències polítiques polít
Entitat social i política fundada a Barcelona (1903) per un grup de dependents de comerç i d’oficines de tendència catalanista.

Fou inscrita com a “obrera”, sobretot per evitar imposts. Admetia socis protectors (comerciants o industrials) per ajudar les Escoles Mercantils Catalanes, que depenien del CADCI, on les classes eren en català. La secció de propaganda, durant anys, seguí les directrius de la Lliga Regionalista. El CADCI participava en tots els actes patriòtics, cívics i esportius. Des del 1906 disposà d’un frontó i un gimnàs (on hom practicava la boxa i l’esgrima); el 1911 un grup d’associats constituí el Barcino Football Club, el 1912 instal·là una pista de patinatge i inicià els esports de neu, i implantà l’escoltisme (Estol Catalunya, integrat el 1913 als Jovestels de Catalunya). El 1912 fundà la revista Acció. El 1917, quan tenia prop de deu mil socis, el seu president, Josep Puig i Esteve, fou elegit regidor de Barcelona per la Lliga Regionalista. Pocs dies abans de la Dictadura de Primo de Rivera, hi fou signat el pacte anomenat Galeusca. La Dictadura clausurà l’entitat, processà per separatistes els dirigents de la secció de propaganda i s’emparà de la seu social de la rambla de Santa Mònica, on s’instal·là el Sindicat Lliure. Aquest grup no aconseguí, però, d’apropiar-se la cooperativa de consum i els seus béns, però sí el local, que fou recuperat pel CADCI poc temps després del 14 d’abril de 1931. En aquell moment el CADCI es decantà per la política d’Esquerra Republicana. El seu president, Francesc X. Casals, fou nomenat conseller de Treball i d’Assistència Social (1932). Un grup de socis del centre participà en els fets del Sis d’Octubre del 1934. El 1936 en fou nomenat president Pere Aznar, diputat a les Corts de la República pel Partit Català Proletari. Durant la Guerra Civil de 1936-39 s’adherí a la UGT tot i mantenir la independència com a entitat. Clausurat el 1939, hi foren requisats els arxius i les propietats de l’entitat i el seu estatge social fou venut per l’exèrcit espanyol a la Falange Española (1944). Després del franquisme hi hagué alguns intents frustrats de reconstruir el Centre, el 1979 l’entitat fou restablerta i foren aprovats uns nous estatuts. Des dels anys vuitanta ha reclamat al govern espanyol la devolució del patrimoni requisat. Aquests anys pactà amb la UGT de Catalunya el retorn de la seu al local històric de la Rambla de Santa Mònica i, juntament amb aquest sindicat i altres organitzacions el 2007 fou cofundador de la Fundació Catalunya Comerç, dedicada a la promoció i defensa dels interessos dels treballadors d’aquest sector. Aquests anys tenia uns 7.800 socis i disposava d’una delegació a Girona i un centre d’estudis a Barcelona.

Col·laboració: 
MFS
Llegir més...