i Centre Català | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Centre Català

ciències polítiques polít
Entitat catalanista fundada a Barcelona el 1882 per defensar els interessos morals i materials de Catalunya i per aconseguir la unió de tots els catalans.

La idea inicial havia estat formulada per Valentí Almirall al Primer Congrés Catalanista (1880), i l’acte inaugural tingué lloc al Teatre Romea de Barcelona el 17 de juny de 1882. En fou elegit president Frederic Soler, i secretari, Valentí Almirall, que en fou l’ànima i el dirigent principal. El seu lema fou “Catalunya i avant!". En la seva primera etapa fou apolític, en un intent d’atreure's els components de “La Renaixença”, i en els seus estatuts prohibí la discussió sobre temes polítics i religiosos. Valentí Almirall procurà l’abandonament d’aquesta actitud política inicial i aconseguí que el Centre Català organitzés el Segon Congrés Catalanista (1883), on fou condemnada la intervenció dels catalans en els partits controlats pels cacics polítics madrilenys. Aquesta actuació política culminà amb la presentació del Memorial de Greuges al rei Alfons XII el 1885. La unió de grups polítics i socials tan heterogenis no es pogué mantenir gaire temps, i els elements socialment més conservadors, com Joan Permanyer, Àngel Guimerà o Lluís Domènech i Montaner, se separaren per formar la Lliga de Catalunya el 1887. El 1890, per intentar de recuperar el control del moviment catalanista, presentà un programa polític de tendència autonomista, en un acte presidit per Frederic Soler i Manuel de Lasarte. La idea no obtingué l’èxit que esperaven els seus promotors i accelerà el procés de decadència que portà el Centre Català, lentament, a perdre tota influència política.

Col·laboració: 
JMA / JBe
Llegir més...