Des del 1933, i sota la presidència de Joaquim Reig, es convertí en la plataforma bàsica de l’anomenat “valencianisme totalitari”, que pretenia de reunir les múltiples tendències d’opinió valencianistes, les quals haurien de subordinar així llurs diferències polítiques a un valencianisme neutre i essencialment nacionalista, línia que es mostrà més i més com una orientació de dreta, que la creixent i pública vinculació de Reig amb la Lliga posava en relleu. Fracassada, de fet, aquesta temptativa per la violenta oposició dels valencianistes d’esquerra (i singularment per l’Agrupació Valencianista Republicana) i abandonada la presidència per Reig, el Centre d’Actuació Valencianista retornà a les concepcions fundacionals. De tota manera, hom hi accentuà l’orientació esquerrana a partir del setembre del 1934. Finalment, pel desembre del 1935, contribuí al naixement del Partit Valencianista d’Esquerra .