Fins els anys seixanta fou l’única entitat dedicada a l’escafandrisme civil a l’estat espanyol, i tingué una considerable projecció social sobretot a causa de les seves nombroses actuacions de salvament i de rescat en mar.
L’estiu del mateix any de la fundació organitzà el primer curs de busseig, i al desembre un dels fundadors i primer president de l’entitat, Climent Vidal, publicà Hombres de otro mundo (Manual del submarinista), utilitzat durant més de 20 anys als cursos del CRIS i també en les activitats formatives de la marina militar de diversos països sud-americans. Contribuí a la popularització de les activitats subaquàtiques amb accions com el rècord mundial d’immersió d’Eduard Admetlla (1957), que assolí els 100 m de profunditat. El 1957 promogué el I Congrés Nacional d’Escafandrisme d’Espanya, celebrat a Santander, i el 1960 coorganitzà el Primer Congrés Mundial d’Activitats Subaquàtiques a Barcelona.
Al llarg de més de cinc dècades d’existència l’organització ha impartit més de 150 cursos i ha format més de 5.000 bussejadors, part dels quals s’ha incorporat en diversos cossos: Bombers, Creu Roja, Guàrdia Civil, Guàrdia Urbana o altres amb responsabilitats en tasques de recerca i rescat.
L’any 1959 adquirí una cambra monoplaça de recompressió, anomenada popularment “cartutx”, i amb la qual es realitzaren més de vint tractaments. Sis anys mes tard hom adquirí la cambra hiperbàrica multiplaça, instal·lada a l’hospital de la Creu Roja de Barcelona, fins a mitjans del 2010 que entrà en servei la Unitat de Terapèutica Hiperbàrica a l’ Hospital Moisès Broggi del Consorci Sanitari Integral a Sant Joan Despí, amb una cambra hiperbàrica més moderna i amb més capacitat.
La seu del CRIS ha estat sempre emplaçada a en diversos locals successius de la ciutat de Barcelona llevat del període 1982-95, que ocupà la Masia Juncadella a Esplugues del Llobregat. L’any 1985 creà la primera escola per a submarinistes professionals a Catalunya. L’any 1959 inicià la publicació CRIS. Revista de la mar.