i Centre d’Estudis Històrics Internacionals | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Centre d’Estudis Històrics Internacionals

institucions de cultura inst cult i historiografia historiog
Organisme universitari fundat a la Universitat de Barcelona el 1950 amb el propòsit de renovar i estructurar la investigació històrica, amb una atenció preferent als Països Catalans, i aprovat oficialment el 1955.

En fou fundador i primer director Jaume Vicens i Vives. Posteriorment n'han estat directors, entre d’altres, Emili Giralt (1975-88) i, des d’aquest any, Rafael Aracil. Comprèn tres seccions d’investigació: d’Història de la Dona, dels Moviments Socials i de la Història Rural. Organitza congressos i cicles de conferències i publica monografies i revistes, com ara l’important repertori bibliogràfic “Índice Histórico Español”, “Estudios de Historia Moderna” (1951-60) i “Estudis d’Història Agrària”, i una bibliografia sobre El franquisme i l’oposició: una bibliografia crítica (1939-1975) (1981). El 1982 incorporà el fons de la Fundació Internacional d’Estudis Històrics i Socials sobre la guerra d’Espanya (FIENS, fins el 1978 a Perpinyà). Des del 1992 té la seu al Pavelló de la República, a la Vall d’Hebron, rèplica idèntica de l’edifici encarregat a J.M.Sert i L.Lacasa amb motiu de l’Exposició Internacional de París del 1937. El 2000 rebé el premi Primer de Maig de les fundacions Rafael Campalans i Josep Comaposada.

Llegir més...