i Cerc | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Cerc

Grafia antiga deSerc
Poble del municipi d’Alàs i Cerc (Alt Urgell), prop del límit amb l’enclavament de Bell-lloc, de la Seu d’Urgell, al sector NW del terme, a 872 m alt., i situat a la dreta del riu de Cerc , afluent, per l’esquerra, del Segre, que neix al vessant nord-occidental del cap de la Fesa.
Població: 
34 h
[2009]

L’església, dedicada a sant Just i sant Pastor, és romànica, d’una sola nau, capçada per un absis semicircular, sense arcuacions. Hom fa la festa major al juny.

La villa Cerco és documentada el 863 i tenia 40 h el 2001. El topònim prové del llatí quercus (llatí vulgar cercu ). Formà municipi independent fins el 1970, en què fou annexat al d’Alàs, i rebé el nom oficial d'Alàs i Cerc. L’antic terme comprenia, a més, els pobles d'Artedó (antic cap), la Bastida d’Hortons, el Ges, Lletó i Vilanova de Banat, l’antic mas de Banat, l’antic mas i terme de Sant Miquel i el santuari de Sagàs.

Llegir més...