i Cercle Artístic de Sant Lluc | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Cercle Artístic de Sant Lluc

art art i institucions de cultura inst cult
Associació artística, fundada el 1893 a Barcelona per Joan i Josep Llimona, el regidor Alexandre M. Pons i un grup d’altres artistes , seguint les orientacions doctrinals de Josep Torras i Bages.

L’associació sorgí com a reacció a l’humorisme anticlerical del Modernisme bohemi i a la frivolitat de les activitats del Cercle Artístic de Barcelona . A tot això oposaren un rígid moralisme catòlic (el nu, per exemple, en un principi fou proscrit de llurs exposicions), un culte a les virtuts familiars i un desig d’entroncar amb la humilitat dels gremis medievals. Fou presidit en la seva gran època per Lluís Serrahima, i entre els seus membres hi havia, entre altres, Dionís Baixeras, Iu Pascual, Antoni Gaudí, Joaquim Vancells, Joaquim Renart, Ramon Sunyer, així com Joaquim Torres-Garcia, Josep Pijoan, Feliu Elias, Darius Vilàs, Francesc d’A. Galí, Eugeni d’Ors i altres artistes que, malgrat llur aconfessionalitat, assistien a les seves aules de dibuix. Hom pot considerar que el Noucentisme té una de les arrels en la línia marcada per aquesta entitat. Després de la seva època d’esplendor encara protegí institucions, com els Amics de l’Art Litúrgic, o l’Agrupació Coubert (1918). Després de la guerra civil de 1936-39 es reorganitzà i protegí les activitats d’entitats del tipus de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona i de la Coral Sant Jordi, i fundà el Premi de Dibuix Joan Miró. L’any 2009 inaugurà la nova seu al Palau Mercader de Barcelona, un edifici rehabilitat del s XVI.

Col·laboració: 
FFV
Llegir més...