Estudià amb Ricard Lamote de Grignon, Ernest Cervera i Cristòfor Taltabull. Membre, des dels seus inicis, del Cercle Manuel de Falla. Algunes de les seves obres són basades en un serialisme atonal més vinculat al de Hauer que al de Schönberg. La seva harmonia empra l’acord místic d’Aleksandr Skr'abin a la manera d’una melodia vertical de tres a cinc sons. De la seva producció ressalten Preludi, recitatiu i fuga , per a piano (1947-49), Preludis ambulants , per a piano (1953), Cançons (1970), amb text de J.Salvat-Papasseit, E 2 4 , per a diferents formacions instrumentals, el ballet Els Proletaris (1969), 12 Cronometries per a diversos Conjunts Orquestrals (1974-75) i Concert per a Violoncel (1984).
Josep Cercós i Fransí
© Fototeca.cat
Compositor i pianista.