El primer vescomte conegut és Adalelm, mencionat el 862. El 913 ho era Ramon I, i el 925 l’hauria succeït Remesari, fill de Guilesinda, parenta del comte Miró II. Els comtes cerdans tenien semblantment delegats i lloctinents elegits per ells en els pagi de Conflent i de Berguedà. A la segona meitat del segle X el vescomtat de Cerdanya esdevingué hereditari i vinculat a un patrimoni familiar. El títol i el feu foren transmesos des d’aleshores d’una manera regular de pares a fills en l’ordre següent: Bernat I (966-~983), Sunifred (983-1032), Bernat II (1035-d 1067) i Ramon II (1078-1130/34). Pel matrimoni de la filla i hereva d’aquest darrer, Sibil·la, amb el vescomte Pere de Castellbò (vers el 1126), el vescomtat de Cerdanya fou incorporat a l’antic vescomtat de l’Alt Urgell. Cal atribuir a la seva desaparició prematura el manteniment de la denominació original del comtat en lloc de la d’alguna de les possessions hereditàries, situades al Conflent (castell de Jóc), al Sabartès (Merencs), al Baridà (castells de Sant Martí, de Miralles i de Queralt) i a la mateixa Cerdanya (Meranges i Girul). El 1081 hom troba un vescomte d’Urtx, Bernat Bernat, probablement fill del vescomte Bernat i germà del vescomte Ramon. El títol perdurà almenys fins el 1130. Més tard, emparentats amb els barons de Mataplana, els Urtx donaren al Pallars la darrera dinastia comtal.
Els vescomtes de Cerdanya
©