Fill i deixeble de Mateo Cerezo el Vell, s’establí a Madrid el 1641, on treballà al taller de Carreño de Miranda. El seu estil es caracteritza pel colorit i per la bellesa de les figures. De la seva obra hom destaca Desposorios místicos de Santa Catalina (Museo del Prado, 1660), els temes franciscans, com Aparición de la Virgen a San Francisco (Museo Lázaro Galdiano, ~1661), els de la Magdalena (Magdalena penitente, 1661, Rijksmuseum d’Amsterdam) i les natures mortes a la manera de Pereda.