i Juan Martín Cermeño | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Juan Martín Cermeño

enginyeria eng
Enginyer militar.
Ciudad Rodrigo, Salamanca, 1700 — Barcelona, Barcelonès, 1773

Comandant del cos d’enginyers al Principat (1749), esdevingué comandant i inspector general del cos d’enginyers a Madrid (1766). Realitzà diverses obres a Catalunya: reformà i engrandí (1751) el castell de Montjuïc de Barcelona i intervingué (1751) en el projecte de la capella de la Universitat de Cervera; projectà i dirigí (des del 1752) la construcció del castell de Sant Ferran (Figueres), que a la seva mort fou assumida pel seu fill Pedro Martín Cermeño. També projectà (1756) la construcció d’un baluard entre el portal de l’Àngel i els Tallers a Barcelona. La seva obra més important fou el projecte definitiu (1753) del barri barceloní de la Barceloneta —basat en l’anterior projecte del marquès de Verboom, semblant a la urbanització anglesa de Georgetown, a Menorca—; l’execució d’aquesta obra (1753-55) fou dirigida pel tinent coronel Francisco Paredes. Restaurà (1768) el pont del Diable de Martorell.

Hom li atribueix un Discurso sobre el proyecto de Montjuich de Barcelona y tanteo de su coste (1751). Fou governador d'Orà (1758-65).

Col·laboració: 
FFV
Data de revisió: 
2016-04-11
Llegir més...