i Pedro Martín Cermeño y Paredes | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Pedro Martín Cermeño y Paredes

enginyeria eng
Enginyer militar.
Melilla, 26 de març de 1722 — la Corunya, Galícia, 15 de desembre de 1790

Fill de Juan Martín Cermeño, fou acadèmic de San Fernando (1768) i de l’Academia de Arquitectura (1774) a Madrid. Projectà (1753) l’església de Sant Miquel del Port, de Barcelona, a la Barceloneta, la construcció de la qual fou dirigida per Francisco Paredes i Damià Ribes; projectà la construcció d’unes casernes de cavalleria a la Rambla i a la Barceloneta, a Barcelona; féu els plans (1760) de la seu nova de Lleida construïda (1761-81) per Sabatini; inspeccionà les obres (1762-64) del Col·legi de Cirurgia de Barcelona; revisà (1761) el projecte de construcció d’una carretera de Barcelona al límit amb el regne d’Aragó, el qual projecte fou dirigit per l’enginyer Joan Escofet; dins aquest projecte sobresurt l’obra del pont de Molins de Rei, començat el 1765 (basat en un antic projecte de Prosper de Verboom) i que trigà quatre anys a ésser construït. El 1770, essent mariscal de camp, arribà a Mallorca per ajudar a la defensa de l’illa. A la mort del seu pare (1773) dirigí les obres del castell de Sant Ferran de Figueres. Del 1776 al 1778 completà la urbanització de la Rambla de Barcelona enderrocant-ne els murs. Ha estat anomenat també Pedro Mártir. Fou governador d'Orà (1774-78) i des del 1777 capità general de Galícia.

Col·laboració: 
FFV
Data de revisió: 
2016-04-11
Llegir més...