i Centre Europeu per a la Recerca Nuclear | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Centre Europeu per a la Recerca Nuclear

SinònimLaboratori Europeu de Física de Partícules, Sigla vigent, que prové del nom fundacional CERN, SinònimOrganisation Européene pour la Recherche Nucléaire
SinònimLaboratori Europeu de Física de Partícules, Sigla vigent, que prové del nom fundacional CERN, SinònimOrganisation Européene pour la Recherche Nucléaire
CERN Instal·lacions d’Isolde, situades a la frontera entre França i Suïssa
© CERN
física nuclear fís nuc
Institució intergovernamental europea creada el 1952 per a la recerca fonamental en el camp de la física de les altes energies.

Els estats fundadors foren França, la República Federal Alemanya, la Gran Bretanya, Itàlia, Suïssa, Dinamarca, Bèlgica, els Països Baixos, Suècia, Noruega, Grècia i l’antiga Iugoslàvia. Posteriorment s’hi afegiren Àustria (1959), Espanya (1983), Portugal (1986), Polònia i Finlàndia (1991), la República Txeca i Eslovàquia (1993) i Bulgària (1999). També n’és membre la Unió Europea des del 1985.

La seu i les instal·lacions són prop de Ginebra, a la frontera francosuïssa, i consta dels emplaçaments de Meyrin i Prévessin, separats per pocs quilòmetres.

Els camps de recerca del CERN consten bàsicament de la matèria fosca, l’origen i les primeres fases de l’univers, l’antimatèria i les seves propietats, el bosó de Higgs i la comprovació experimental del model.

Els principals instruments de recerca són els acceleradors de partícules, els detectors i els anells de col·lisió, entre els quals cal esmentar el  SC (sincrociclotró, de 600 MeV), operatiu des del 1957 fins al 1990; el  SPS (supersincrotró de protons, de 450 GeV), que en els seus inicis (1959) fou el primer accelerador de partícules, i a partir dels anys setanta ha estat sotmès a successives modificacions que n’han ampliat la potència; el  PS (sincrotró de protons, de 28 GeV), en funcionament des del 1976; el  Low Energy Antiproton Ring (LEAR, anell d’antiprotons de baixa energia), que funcionà entre el 1982 i el 1996; l'  AA (acumulador d’antiprotons), operatiu entre el 1981 i el 1997; el Large Electron-Positron Storage Ring (anell de col·lisió electró-positró gegant, de 27 km de diàmetre), que funcionà del 1989 al novembre del 2000; el projecte CNGS (CERN Neutrinos to Gran Sasso), que envia feixos de partícules des de les instal·lacions del CERN a Suïssa fins a un laboratori al Gran Sasso, a més de 750 km, amb l’objectiu de comprovar la possible conversió d’un tipus de neutrí en un altre tipus; l’imant superconductor ATLAS (2006), detector de partícules a partir de les dades proporcionades per altres dispositius del CERN, especialment de l’LHC; i el Gran Col·lisionador d’Hadrons (Large Hadron Collider, LHC), que en servei des del  2008, ha incrementat en una gran mesura la capacitat d’estudi de l’antimatèria a partir de la generació d’una vasta quantitat de dades.

Entre les aportacions més rellevants assolides pels equips científics del CERN, destaquen les primeres observacions d’antiàtoms (1965) a partir de l’observació de l’antideuteró; el desenvolupament de la cambra proporcional multifils (1968) de Georges Charpak, que augmentava substancialment la capacitat de detecció de les partícules subatòmiques; el descobriment dels corrents neutres (1973); les primeres col·lisions protó-antiprotó (1981), determinants per a la descoberta dels quarks i els gluons; la detecció dels bosons intermediaris (1983); la generació d’antihidrogen, assolida el 1995 mitjançant el LEAR, que significà la producció per primer cop d’àtoms d’antimatèria; l’experiment ALPHA (2000), pel qual foren captats àtoms d’antimatèria durant més de 15 minuts; i la confirmació experimental (2012) de l’existència del bosó de Higgs, pel qual el CERN rebé el premi Príncep d’Astúries de les Ciències, compartit amb els seus proponents, Peter Higgs i François Englert (2013).

Llegir més...