D’origen camperol, s’incorporà al PCUS cap al 1931 i esdevingué funcionari del partit a nivell local i regional; del 1948 al 1956 fou cap de propaganda a la República de Moldàvia, on conegué Leonid Iljič Brežnev. Sota la protecció d’aquest es traslladà a Moscou i, el 1971, entrà al comitè central. Esdevingut, el 1982, secretari del comitè central responsable de la ideologia i delfí de Brežnev, hagué d’esperar que s’escolés el breu mandat de Jurij Andropov abans d’arribar (febrer del 1984) a secretari general del PCUS, president del soviet suprem i màxim mandatari de l’URSS. Els seus tretze mesos de gestió estigueren dominats per la mala salut del líder i representaren la paralització de la línia reformista encetada pel seu antecessor i continuada, des del març del 1985, per Gorbačov.