A la Universitat de Sevilla conegué Pedro Salinas, que el posà en contacte amb Emilio Prados i Manuel Altolaguirre, els quals dirigien la revista “Litoral”. Com a suplement d’aquesta revista aparegué el seu primer recull de poemes, Perfil del aire (1927). Fou lector a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc (1928-29). Del 1929 el 1938 residí a Madrid, on col·laborà a les Misiones Pedagógicas de la República i publicà més poesia: Égloga, Elegía, Oda (1927-28), Un río, un amor (1929), Los placeres prohibidos (1931), Donde habite el olvido (1932-33) i Invocaciones (1934-35). Tots aquests títols són inclosos a la primera edició de La realidad y el deseo (1936). Superats els motlles “classicistes” de joventut, transformà l’aportació del surrealisme i, dins un erotisme fervorós, es destaca la constant reflexiva, com a tret personal. Defensor de la causa republicana durant la guerra civil, el 1938 s’exilià al Regne Unit, passà després als EUA i, finalment, a Mèxic. Féu tres edicions posteriors de La realidad y el deseo, on foren integrades Las nubes (1937-40), Como quien espera el alba (1941-44), Vivir sin estar viviendo (1944-49), Con las horas contadas (1950-56) i Desolación de la quimera (1956-62). La subjectivitat i la realitat hi alternen i hi contrasten. L’expressió esdevé sàviament prosaica i reflecteix, com cap altra de les poètiques de la “generació del 27”, el joc dialèctic entre interioritat i exteriorització. Cal remarcar les influències de Bécquer (visibles en els poemes en prosa d'Ocnos, 1942, 1949, 1963), de Hölderlin (de qui traduí poemes a “Cruz y Raya”), dels romàntics anglesos i de Robert Browning. Escriví un altre volum de prosa poètica: Variaciones sobre un tema mexicano (1957). La seva contribució crítica inclou, entre altres, Estudios sobre poesía española contemporànea (1957) i Poesía y Literatura (1960 i 1964). És un recull de proses el volum Crítica, ensayos y equivocaciones (1970).