i Hug de Cervelló | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Hug de Cervelló

història eclesiàstica hist ecl
Arquebisbe de Tarragona (1164-71), fill de Guerau Alemany (IV) de Cervelló.
?, ? — ?, 1171

Fou canonge-sagristà del capítol de Barcelona. A Lleida, el 1157, intervingué com a jutge en el litigi contra Pere de Puigverd. Formà part del seguici que acompanyà Ramon Berenguer IV en el viatge a Torí. Quan morí el comte a Borgo San Dalmazzo (1162) fou un dels dipositaris del seu testament sacramental. Tornat a Catalunya, en donà a conèixer les disposicions en l’assemblea de Catalunya-Aragó. Col·laborà amb Guillem de Torroja en la repoblació del país. A Tarragona heretà el conflicte sorgit entre el seu antecessor, Bernat de Tort, i Guillem de Tarragona, fill de Robert Bordet, per afers de població. Agreujat el conflicte (1168), Alfons I donà sentència, més aviat contrària a Hug. Disgustat per la decisió, inspirà la idea de l’assassinat, que potser ell mateix preparà, de Guillem de Tarragona, mort a Tortosa el 1168. Atribuït el crim a l’arquebisbe, el germà de l’assassinat, Berenguer de Tarragona, el volgué venjar. El 1171 Hug de Cervelló fou ferit greument i morí.

Col·laboració: 
AMll
Llegir més...