Es casà successivament amb Teresa de Boixadors-Carròs (1387), amb Beatriu de Rajadell (1419) i amb Joana de Vilanova. Exercí diversos càrrecs palatins ja a la cort de l’infant Martí. Participà en l’expedició organitzada per l’infant Martí en ajut de Castella en la guerra contra Portugal (1381), en la defensa de Catalunya contra les tropes dels Armanyac (1389-90) i en l’expedició a Sicília de l’infant Martí (1392); entre el 1392 i el 1393 actuà com a ambaixador entre aquest i el seu germà, el rei Joan I, i, retornat a l’illa, caigué presoner d’Antoni de Ventimiglia el 1394. Tornà a Catalunya (1397) en companyia de Martí l’Humà, esdevingut rei. De temperament bel·licós, intervingué en combats cavallerescs, com el del 1399 amb Jean de Ligne, camarlenc del rei francès, i es desafià amb Pere de Montagut, amb qui bescanvià lletres de batalla, a causa de la cura dels béns de la seva cunyada dement, Alamanda de Boixadors, dita també de Carròs . Prengué part en les lluites de bandositat valencianes, al costat dels Soler, i concretament en la batalla de Llombai contra els Centelles, en la qual aquells foren vencedors (1404). El rei Martí li concedí el càrrec de castellà i procurador general de la Vall d’Aran (1404), i posteriorment prengué part en l’expedició a Sardenya del 1409. Durant l’interregne fou contrari a la candidatura de Jaume d’Urgell, contra el qual combaté posteriorment al setge de Balaguer.