i Cervera | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Cervera

Armes dels Cervera

genealogia geneal
Llinatge de l’estament noble, derivat dels senyors dels castells de Ferran, Malacara i Sant Esteve (després dit de Castellfollit de Riubregós) a l’alta Segarra, confí meridional del comtat de Cerdanya, tot i que tradicionalment hom creia que procedien dels vescomtes de Berga, a causa de la similitud de noms entre ambdós llinatges.

Entre el 990 i el 1035 els castells esmentats pertanyien als esposos Isarn i Il·lia, i entre el 1035 i el 1068, a llur fill Dalmau, marit d’Elisava.

La línia troncal de Castellfollit i l’Espluga fou iniciada per Hug (I) de Cervera, fill dels esmentats Dalmau i Elisava, que ja apareix alguna vegada (1038) amb el cognom Cervera. Vassall de Ramon Berenguer I, rebé rendes sobre Cervera (~1060) i prengué part en l’assemblea de Barcelona (1071) que aprovà la redacció dels Usatges. En fou fill Ponç (I) de Cervera, que es casà amb Beatriu, vescomtessa de Bas, i incorporà el vescomtat de Bas. El 1079 rebé part de l’Espluga de Francolí. Llurs fills Ponç de Cervera

Els Cervera: línies troncal i de Granyanella

, senyor de l’Espluga Sobirana i vescomte de Bas (Ponç II), i Ramon de Cervera (mort en 1172/82), senyor de l’Espluga Jussana, prengueren part en la conquesta de les muntanyes de Prades i de Siurana, on fundaren un altre Castellfollit. Gueraua de Cervera, priora d’Alguaire, neta de l’esmentat Ramon, vengué les seves possessions a l’orde de Sant Joan. El vescomte de Bas, Ponç (II), raptà Almodis, germana de Ramon Berenguer IV de Barcelona, amb qui es casà (1147); en retornar a l’amistat del comte, li lliurà una part dels drets que li corresponien als castells de Cervera i de Castellfollit i fou reconegut com a vescomte de Bas. Assistí a les conquestes de Tortosa (1148), de Lleida (1149) i de Miravet (1153). Tingué dues filles: Gaia de Cervera, que es casà amb Ramon de Tarroja (la descendència dels quals recollí el vescomtat de Bas), i Agalbursa de Cervera (morta el 1185), que es casà amb Barisó I de Serra, jutge d’Arborea, i aconseguí que aquest jutjat passés al seu nebot Hug Ponç; i dos fills: Ponç de Cervera (mort el 1195), que heretà l’Espluga Sobirana i fou vescomte regent de Bas (Ponç III), càrrec en el qual el succeí el seu fill Pere de Cervera (Pere II de Bas); i l’hereu Hug de Cervera (mort el 1185), que heretà el vescomtat de Bas (Hug I). Aquest es casà amb Ispella de Serra, germana del jutge d’Arborea, amb la qual tingué Hug Ponç de Cervera (també dit de Bas), que heretà Bas (Hug II) i el jutjat d’Arborea (Hug I d’Arborea), compartit, en un principi, amb el seu cosí, el jutge Pere I de Serra. El fill d’Hug Ponç, Pere de Cervera (dit també de Serra i, més generalment, cognomenat de Bas o d’Arborea, com els seus descendents, que abandonaren el cognom de Cervera), fou el darrer vescomte de fet de Bas (Pere III), títol que ja només portaren nominalment els seus successors, i heretà també el jutjat d’Arborea (Pere II). El seu quadrinet, Marià IV d’Arborea (mort el 1377), dit el Gran, fou creat comte de Goceà (1339) abans d’heretar el jutjat d’Arborea, i el besnebot d’aquest darrer, Lleonard d’Arborea (més conegut com Lleonard Cubello d’Arborea) (mort el 1427), obtingué el marquesat d’Oristany (1410). La línia troncal (bé que esdevinguda il·legítima) dels Cervera de Sardenya s’extingí a la mort dels fills del primer marquès d’Oristany, i la seva successió passà als Alagón o Alagó, senyors de Sástago i Pina.

La línia de Granyanella fou iniciada per Berenguer (I) de Cervera, senyor de Granyanella i de Vilagrasseta, fill d’un Dalmau que sembla el ja esmentat senyor de Castellfollit de Riubregós, casat amb Elisava, o un seu net homònim. Sembla que s’extingí amb els seus besnets Berenguer (III) de Cervera (mort d 1230) i Arnau (II) de Cervera (mort d 1250).

La línia de Juneda, Castelldans i Gebut fou iniciada per Guillem (I) de Cervera, versemblantment germà de Berenguer de Cervera, el fundador de la línia de Granyanella i, per tant, també germà, o besnebot, del senyor de Castellfollit, Hug de Cervera.

Els Cervera de Juneda, Castelldans i Gebut

Repoblà una vasta regió de les Garrigues (Castelldans) i del Segrià (Gebut) entre el 1119 i el 1130. El seu fill, Guillem (II) de Cervera, dit el Gros, participà també en la conquesta de Siurana (1154), i el 1161 es feu monjo de Poblet. El 1181 fundà amb la seva muller, Ermessenda, el priorat de Sant Pere el Gros de Cervera, i fou senyor del castell de Cérvoles. Llur fill Guillem de Cervera es casà amb Berenguera d’Anglesola (morta el 1225), que li aportà la senyoria de Verdú, atorgà una carta de franquesa a Verdú (1184) i, ja vídua, entrà a la comunitat de Vallbona, de la qual fou la primera abadessa. Llur fill, Guillem de Cervera, dit el Monjo (mort el 1244), gran personatge dels regnats de Pere I i de Jaume I, rebé dels templers (1210) la ciutat de Tortosa per tota la vida, fou croat el 1202, combatent a Las Navas de Tolosa (1212), ambaixador a Roma (1215), i participà en la conquesta de Mallorca i de Borriana (1233). De la seva primera muller, Laura de Fultan, dama provençal, tingué dos fills, Guillem (V) de Cervera, dit també Folc de Ponteves, que fou desheretat, i Ramon de Cervera (alguna vegada també cognomenat de Ponteves). Es casà en segones núpcies amb Elvira, comtessa vídua d’Urgell i mare de la comtessa Aurembiaix, de qui Guillem fou gran valedor contra els Cabrera (1228). El 1230 prengué l’hàbit a Poblet sense abandonar, però, la seva vida militar i política, i morí molt vell. Ramon (I) de Cervera, fill, sembla, de Guillem (V) i, probablement, germà de Bernat de Cervera (mort el 1287), abat de Poblet, participà, al costat de Jaume de Cervera, senyor de Gebut i de Meià, en la gran revolta del 1260. El 1274 construí el panteó familiar de Poblet. El seu fill, Ramon (II) de Cervera (mort vers el 1305), senyor de Juneda i Castelldans, fou cavaller de Pere II, a qui vengué Puiggròs i Torregrossa, i combaté contra la invasió francesa del 1285. El seu fill, Guillem (VI) de Cervera, lluità a Sardenya i morí jove, segurament sense fills barons. El 1336, Juneda ja era, tal vegada per herència, dels vescomtes de Vilamur.

La branca de Gebut i Algerri fou iniciada per Ramon de Cervera, senyor de Gebut, Algerri, Timor, Pujalt, Prats, Rubinat, Sant Antolí, Calaf, Freixenet, Montoliu, Montlleó, Torres de Segre i la Guàrdia dels Prats, segurament fill de Guillem (III) o, potser, de Guillem (II) el Gros; fou una altra gran personalitat: ajudà els Foix contra Ermengol VIII d’Urgell (1198), però sofrí una gran desfeta a Agramunt (1202) i hagué de signar després el conveni de Lleida (1203). Fou també defensor de la comtessa Aurembiaix i, més tard, un dels caps de la facció dels Montcada contra la dels Cardona (1226); participà en el conveni de Tàrrega del 1236; morí poc temps després i fou soterrat a Poblet. El seu fill, Jaume de Cervera, senyor de Gebut i de Meià, fou figura de relleu. Participà en la conquesta de Mallorca i, més tard, fou tutor del comte Àlvar d’Urgell (1253) i un dels caps de la gran revolta nobiliària del 1260 contra Jaume I i els Montcada. Morí vers el 1276, deixant una filla, Aldonça de Cervera, casada amb Pere d’Ayerbe, baró d’Ayerbe, fill natural de Jaume I. El copiós heretatge dels Cervera de Juneda, Castelldans i Gebut era repartit, el 1358, entre Lluís Cornell (Gebut, la Guàrdia Lada, Castelldans, Arbeca), besnet dels esmentats Aldonça de Cervera i Pere d’Ayerbe, i el vescomte de Vilamur (Juneda), segurament hereu d’alguna pubilla Cervera. En el llinatge hi hagué també Ramon de Cervera, bisbe d’Elna (1224) i abat de Poblet (1224-29).

Col·laboració: 
ADS / SSo / AFE
Llegir més...