Fundà a Madrid, el 1846, en col·laboració amb Francesc Pi i Margall, la Escuela del Trabajo, institució de cultura obrera, i el 1851, el periòdic quinzenal “El Trabajador”, destinat a fomentar la creació de societats obreres. El govern moderat suprimí l’escola i el periòdic, tot i que intentaren de sobreviure sota diverses denominacions. El 1849 fou un dels fundadors del partit demòcrata, en la fracció socialista del qual milità. Participà en el moviment progressista del 1854, durant el qual publicà “La Hoja de las Barricadas”, amb Fernando Garrido, i fundà “La Voz del Pueblo” (1855). Davant les dificultats de la lluita política obrera, s’afilià al carbonarisme i, juntament amb Ceferí Tresserres, fundà la societat secreta republicana El Falansterio, especialment activa a Andalusia, al País Valencià i al Principat, i a la qual hom atribuïa uns 80 000 afiliats. Publicà Memoria sobre la extinción del pauperismo (1852).