Al patrimoni heretat del seu pare, ajuntà el castell de Verdú pel seu matrimoni amb Berenguera d’Anglesola. Prengué part en la conquesta de Lleida (1149), al costat del comte d’Urgell, Ermengol VI, i de les forces del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV. Fou administrador de la part de Lleida que correspongué al comte d’Urgell i s’instal·là en un gran casal conservat fins a la fi del segle XIV, mentre Guillem Ramon de Montcada, representant del comte de Barcelona, s’instal·là a la Suda, règim que subsistí fins el 1228, en aconseguir Jaume I la renúncia d’Aurembiaix, aleshores comtessa d’Urgell, dels seus drets feudals de Lleida. Fou un dels signants de la carta de poblament de Lleida (1150), així com de molts altres actes relacionats amb el repartiment de la jurisdicció de Tarragona i Tortosa en temps de Ramon Berenguer IV i d’Alfons el Cast.
En el testament donà la Manresana de Juneda i un mas de Vilagrassa a Poblet; deixà al seu fill Guillem les honors de Lleida i els castells de Juneda, Verdú, Cervera i d’altres situats a la ribera de l’Ondara (Pallerols, Montlleó), a més del de Gramuntell. La seva vídua professà a l’orde del Cister i fou la primera abadessa de Vallbona de les Monges.