Guillem de Cervera

(?, 1156 — Poblet, Vimbodí, Conca de Barberà, 1244)

Conseller reial.

Senyor de Juneda i Castelldans (Guillem IV de Cervera), fill de Guillem de Cervera i de Berenguera d’Anglesola. Empenyorà a Poblet les honors de Verdú i de Preixana (1203) per a la preparació de la quarta croada a Terra Santa. Fou marmessor del testament del comte d’Urgell Ermengol VIII, i contragué matrimoni (1212) amb la vídua d’aquest, Elvira de Subirats; esdevingué, així, padrastre d’Aurembiaix, per la qual cosa hagué d’intervenir en les qüestions derivades del casament d’aquesta amb Álvaro Pérez i de llur separació, així com les causades per la pretensió de Guerau de Cabrera al comtat d’Urgell.

Prengué part en la batalla de Las Navas de Tolosa (1212); el 1213 anà a Tolosa de Llenguadoc amb el rei Pere per la qüestió albigesa, causa de la mort del rei, i fou conseller de l’infant Jaume, a qui continuà servint tota la vida. Les corts de Montsó (1215) el nomenaren ambaixador per obtenir del papa l’alliberament del príncep per part de Simó de Montfort. Vengué a Poblet el castell i la vila nova de Verdú (1227) per tal de prendre part en l’expedició per a la conquesta de Mallorca. De retorn, professà a Poblet (1230), però continuà com a conseller i confessor del rei i fou tutor del primogènit Alfons. El 1235 fou àrbitre entre el rei i el comte de Rosselló, Nunó, sobre certes possessions a la Gàl·lia, i sovint feu importants préstecs al regne. Fou enterrat al claustre de Poblet i traslladat després al sepulcre familiar de Galilea.