El terme és drenat, a més, per diversos barrancs (de Sant Mateu, de la Garrofa), afluents de la rambla de Cervera, i pel de la Garrotxa, de la rambla d’Alcalà. El terreny és abrupte, i més de la meitat del terme és improductiu, cobert de pasturatges aprofitats pel bestiar cabrum (1.500 caps). Els conreus de secà (4.000 ha) són gairebé exclusius i dedicats a garrofers, oliveres, ametllers i vinya; la terra és explotada directament pels propietaris. Hi són abundants les pedreres de marbre, amb diverses varietats.
Vista de la vila de Cervera del Maestrat al voltant de l'església parroquial
© CIC-Moià
La vila (658 h [2006], cerverins; 316 m alt.) és aturonada a l’esquerra de la rambla de Cervera, a llevant de les ruïnes de l’antic castell de Cervera, el qual fou adjudicat el 1171, durant la dominació islàmica, a l’orde hospitaler per a quan fos conquerit. Pres (1233) per Hug de Forcarquier, mestre de l’Hospital, aquest atorgà carta de poblament el 1235; una segona carta de poblament fou atorgada el 1250 pel castellà d’Amposta, als usos i costums de Lleida. Formà part de la comunitat ramadera de la Setena. Fou capital de la batllia de Cervera. El rector de l’església parroquial (Santa Maria) havia tingut el títol de prior i rector de Montesa per la vinculació de la vila a aquest orde. Dins el terme hi ha el santuari de la Costa.