D’ell es conserva la producció més extensa de tota la literatura trobadoresca (si bé la música s’ha perdut): 119 composicions vàries (pervingudes amb el nom de Cerverí de Girona) i uns Proverbis, en 1.197 quartetes (amb el de Guillem de Cervera), molt coneguts i citats. En la seva obra troben ampli ressò fets històrics (la revolta dels barons contra Jaume I, l’assassinat de l’infant Ferran Sanxis, l’empresonament de l’infant Enric de Castella, els projectes de partició dels regnes, la croada a Terra Santa), fet que la converteix en un document capital per a comprendre l’ambient i la ideologia de l’època. El seu estil s’acomoda tant als recursos de la poesia popular com recorre a cançons de forma complicada i de contingut artificiós i intel·lectualitzat, direcció en la qual arriba a veritables malabarismes (versos d’una síl·laba, acròstics alfabètics, plurilingüisme, jocs de paraules). En to greu moralitza i ataca els rics i poderosos. La seva poesia amorosa (dedicada a sobre pretz) segueix les normes tradicionals de l’amor cortès trobadoresc, però també és característica la seva misogínia (que recollirà un segle més tard Eiximenis). N'és remarcable la poesia religiosa, on s’expressa de manera nova i original. Gran defensor dels joglars, reivindica, però, la seva categoria de trobador (creador, no divulgador). Cronològicament, és un dels darrers trobadors i, ensems, la seva obra sembla un compendi i resum dels diferents corrents i de les diverses tendències temàtiques i estilístiques de prop de dos segles de poesia provençal. Domina la llengua provençal, però en composicions de tipus popular hom li troba un cert matís catalanitzant. Fou molt imitat per poetes catalans posteriors (com el grup mallorquí del Cançoneret de Ripoll i, també, Andreu Febrer).