Acabada la llicenciatura de medicina a Barcelona i Saragossa, el 1952, anà a residir a Berlín, i treballà com a metge en clíniques neurològiques d’Innsbruck (Àustria) i Bonn (Alemanya). Doctorat el 1956 per la Universitat de Madrid, fou professor adjunt (1954-61) i professor (1961-68) de neuropatologia a la Universitat de Bonn. Posteriorment fou catedràtic de neuropatologia de la Universitat Lliure de Berlín (1968-98), de la qual fou degà durant sis anys, i primer rector de la Universitat Internacional de Catalunya (1997-2002). Investit doctor honoris causa per nombroses universitats internacionals, fou guardonat, entre d’altres, amb la Gran Creu del mèrit civil de la República Federal Alemanya, la Creu de l’orde civil d’Alfons X el Savi (1999) i la Creu de Sant Jordi (2002). Fou membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Saragossa (2010) i de València (1982), i de la Reial Acadèmia de Doctors (2002).
És autor de treballs sobre la patologia del sistema nerviós central, i en especial sobre les qüestions de la microcirculació cerebral i la involució senil (Estudio al microscopio electrónico del ganglio raquídeo normal y después de la ciaticotomía, 1966; Pathology of Cerebral Microcirculation, 1974; Cerebral Microcirculation and Metabolism, 1981; Brain Aging: Neuropathology and Neuropharmacology, 1983; Metabolic and Degenerative Diseases of the Central Nervous System: Pathology, Biochemistry, and Genetics, 1995). El 2013 publicà les seves memòries, Memòries. Berlín i Barcelona, anada i retorn.