Estudià a París. Fou diputat a l’Assemblea Nacional Francesa, primer com a comunista i, després del 1974, dins el grup socialista. Fou president del Partit Progressista Martiniquès. Influït pel surrealisme, a partir del 1941 publicà poemes a Tropique, revista que ell dirigí, recollits al Cahier d’un retour au pays natal (prologat per Breton, 1943) i a Les armes miraculeuses (1946). Altres reculls són Soleil cou coupé (1948), Corps perdu (1950), Ferrements (1960) i Cadastre (1961). El seu teatre és influït per Shakespeare: Et les chiens se taisaient (1956), La tragédie du roi Christophe (1963), Une saison au Congo (1966) i Une tempête (1969). Fou un dels principals representants de la negritud.