Professor de grec i d’hebreu a la Universitat de Pàdua. Traduí Èsquil i Demòstenes i, d’una manera força lliure, Ossian (1763-72) i Homer (La morte d’Ettore, 1786-94). Es mostrà racionalista i renovador en el terreny lingüístic a Saggio sulla filosofia delle lingue (1785) i Saggio sulla filosofia del gusto (1788). Escriví el poema Pronea (1807) en honor de Napoleó.