President de la república (1952), hagué de fer cara a l’oposició musulmana (1958), que l’atacava per la seva política favorable als EUA i que desembocà en una guerra civil. Les forces nord-americanes desembarcaren a Beirut i hagué de dimitir. Dirigent del Partit Nacional Liberal, el 1973 organitzà una milícia del seu partit, que combaté els fedaïns. Simultàniament ocupà diversos ministeris (1975-76) i, poc després, fou també ministre d’afers estrangers i de defensa (1976). El 1979 integrà els seus seguidors amb els de la Falange Libanesa en el Front Libanès-Forces Cristianes Unificades. Ferit en un atemptat el 1980, participà en 1983-84, a Suïssa, en les converses de reconciliació entre les faccions libaneses. Des del 1984 fins a la seva mort fou ministre d’hisenda en el govern de Rašid Karami.