Duc de Cadore i comte de Nompère. Diputat de la noblesa als Estats Generals del 1781. Molt apreciat per Bonaparte, que el nomenà conseller d’estat, ambaixador a Viena (1801), ministre de l’interior (1804) i, finalment, ministre d’afers estrangers (1807-11). Ocupant aquest càrrec, promogué l’abdicació dels Borbó d’Espanya i signà el tractat de Viena del 1809.