El budisme introduí a la Xina la forma índia de meditació —concentració de la ment fins a ignorar el món exterior—, però mestres com An Shigao l’assimilaren de seguida a la idea taoista de conservació de l’energia vital. Quan el budisme Chan emergí com a escola (el fundador de la qual fou Bodhidharma al s V dC), meditació significà “il·luminació directa de la ment”.