i Ruperto Chapí y Lorente | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Ruperto Chapí y Lorente

Ruperto Chapí y Lorente
© Fototeca.cat
música mús
Compositor.
Villena, Alt Vinalopó, 27 de març de 1851 — Madrid, 25 de març de 1909

A dotze anys ja dirigí la banda de música de Villena. Estudià a Madrid (1867), on dirigí una banda militar. Obtingué una plaça de pensionat a l’Academia Española de Bellas Artes de Roma amb la seva òpera Las naves de Cortés (1874); hi compongué diverses obres i escriví Monografía de las obras de autores españoles que existen en la Capilla Sixtina, així com l’òpera Roger de Flor (1878) i una Sinfonía en re menor (1879). Retornà a Madrid i es dedicà a la sarsuela, amb obres com La Tempestad (1882), La Bruja (1887), El rey que rabió (1891), El tambor de granaderos (1894), La revoltosa (1897), El puñao de rosas (1902). Encapçalà una lluita contra els editors de música i els empresaris explotadors. Aquests li boicotejaren les obres, però finalment, amb el sacrifici del seu valuós arxiu musical, fundà la Sociedad de Autores, Compositores y Editores de Música. En un intent de revalorar l’òpera en castellà, estrenà Circe (1902), i assolí un èxit sorollós amb l’òpera Margarita la tornera (1909).

Col·laboració: 
RoA
Llegir més...