La seva poesia, però, solitària i única, anà evolucionant fins a constituir, semblantment a Francis Ponge, un cas singular dins la lírica francesa contemporània. El seu estil, a vegades amb influències de Lautréamont —hi sovintegen els poemes en prosa—, és dens, concís i molt treballat. Dirigent actiu de la resistència francesa, recollí aquesta experiència en alguns dels seus poemes. Dels seus reculls cal destacar: Seuls demeurent (1945), Le poème pulvérisé (1947), Les matinaux (1950) i Lettera amorosa (1953) i Éloge d’une soupçonée (1988).