Estudià a Roma amb Giacomo Carissimi, les obres del qual féu conèixer a França, i compongué, com ell, obres del gènere espiritual, que titulà histoires sacrées i que són veritables oratoris, com Le reniement de saint Pierre. Cooperà amb Molière quan aquest renyí amb Lully, i compongué la música d’escena de Le mariage forcé (1672) i de Le malade imaginaire (1673). Fou mestre de música al col·legi de jesuïtes Louis le Grand i mestre de capella de l’església de Saint-Louis i, del 1698 al 1704, de la Sainte Chapelle. Els darrers anys es dedicà especialment a la música religiosa; deixà, a més de lliçons de tenebres (salms), una Messe pour les trépassés i altres peces, magníficats, l’òpera Médée (1693) i una deliciosa Messe de minuit sobre nadales antigues. Manejà la polifonia amb una gran llibertat, condició que li permeté una escriptura audaç.