Fou secretari de Carles VI i de Carles VII, canonge de París i canceller de Bayeux, i exercí missions diplomàtiques a Alemanya, Itàlia i Escòcia. És autor d’algunes poesies líriques (en una de les quals s’inspirà, en un cert moment, Ausiàs Marc), del curiós poema Livre des quatre dames , a propòsit de la desfeta francesa a Azincourt (1415), de Le quadriloge inventif (1422), en prosa, interessant debat entre França, el Cavaller, el Poble i la Clerecia, síntesi de la societat medieval, i del poema La belle dame sans merci (~ 1424), on dramatitza el més usual i cortesà tema amorós de l’època, expressat en estrofes alternades. Aquest poema, que assolí un gran èxit, suscità una llarga polèmica literària entorn de l’amant màrtir i de la dama cruel ( desconeixença ). És interessant la lletra en llatí que adreçà el 1429 a Segimon, emperador d’Alemanya, on fa l’elogi de Joana d’Arc.