El nom deriva del jaciment de la Bauma de las Fadas, prop de la localitat de Chastèlperron (Châtelperron), al Perigord, on hi ha la zona més densa de la indústria lítica que l’identifica. Conserva tradicions del Paleolític mitjà, però amb instruments nous sobre fulles de sílex (puntes, burins, gratadors, perforadors, etc.). L’antiguitat s’estima entre uns 42.000 a uns 32.000 anys. Identificada per Henri Breuil el 1906, fou inicialment inclosa en l’Aurinyacià, però la freqüent associació d’aquest utillatge a restes fòssils neandertals ha fet que sigui considerada a part per la majoria d’especialistes. L’extensió geogràfica coneguda del Châtelperrronià comprèn la meitat sud-oest de l’actual França fins a la conca del Loira i la Borgonya, al límit nord i, al sud, els Pirineus i la serralada Cantàbrica. L’any 2019 s’identificaren com a châtelperronians diversos instruments lítics trobats a la cova Foradada de Calafell (Baix Penedès), descobriment que posava en qüestió els límits geogràfics d’aquesta cultura tradicionalment acceptats.