Lector a Wittenberg, hi explicà els Loci Comunes de Melanchton. El 1554 es traslladà a Brunsvic, on fou pastor. Escriví en defensa de la doctrina eucarística de Luter (Repetitio sanae doctrinae de vera praesentia, 1581) i contra el concili tridentí (Examen concilii tridentini, 1565-73). Treballà per la unió entre els luterans i per la conciliació entre la doctrina de Luter i la de Melanchton. La seva obra principal, Loci theologici, fou publicada el 1591.