Procedent d’una família benestant, estudià arquitectura naval i continuà després la seva educació a Tòquio i a París. El 1915 fundà la revista Xin gingnian (‘Nova joventut’), que esdevingué portaveu del moviment de renovació literària. El 1917 fou nomenat degà de la facultat de literatura de la Universitat de Pequín. Intervingué d’una manera destacada en el moviment del 4 de maig de 1919. Amb Li Dazhae fundà un grup comunista, que el 1921 esdevingué el Partit Comunista Xinès, del qual fou secretari general. El 1927 fou considerat responsable de la política oportunista de col·laboració amb el Guomindang i fou exclòs del comitè central. Empresonat en 1932-37 pel Guomindang, morí durant la guerra de resistència contra el Japó.