Fou deixeble de Gardeil, Mondonnet, Lagrange i Sertillanges a Le Saulchoir, on després ensenyà. Mestre en teologia (1931), s’especialitzà en història de la teologia medieval. Dirigí les revistes “Revue des sciences religieuses” i “Bulletin Thomiste”. Capdavanter en la investigació teològica, per a la qual reclamava llibertat de recerca, féu costat al moviments vitals dins l’església i estigué en contacte amb els corrents ideològics del món. El 1942 fou desposseït de la seva càtedra, i el seu llibre Le Saulchoir: une école de théologie (1937) fou posat a l’índex. El 1954 fou allunyat de París, juntament amb els pares Congar, Féret i Boisselot. El seu pensament influí molt en el moviment de reforma que portà al Vaticà II. Una gran part de la seva obra ha estat recollida en els volums La foi dans l’intelligence i L’Évangile dans le temps (1964).