Féu els estudis militars al Japó (1907-11). S'uní a la lluita revolucionària de Sun Yazen. El 1923 fou nomenat director de l’acadèmia militar de Huangpu, a Canton, i el 1925, a la mort de Sun Yat-sen, comandant en cap de l’exèrcit. El 1927 ocupà Nanquín i hi establí la capital del Guomindang. El mateix any trencà amb els comunistes després d’un període de col·laboració en la lluita contra els senyors de la guerra, i ordenà les matances de Canton i Xangai. El 1928 ocupà Pequín. El 1930 es convertí al cristianisme a instàncies de la seva muller. Abans d’enfrontar-se amb el perill del Japó, que envaí Manxúria el 1930, organitzà una ofensiva contra les guerrilles comunistes. El 1934 llançà un moviment de restauració confuciana, “Vida nova”, i aconseguí també que els comunistes iniciessin la Llarga Marxa cap a Yan'an i abandonessin les bases de Jiangxi. La seva indecisió a enfrontar-se amb els japonesos fou resolta pels mateixos invasors, que ocuparen la costa des de Pequín fins a Canton (1937-38). Trencà amb el col·laboracionista Wang Jingwei, es retirà a Chongqing i acceptà el front unit amb els comunistes (1938). Alhora que acceptava l’ajuda militar nord-americana, permetia que es propagués la corrupció i enduria el seu autoritarisme. El 1944 es produí la ruptura amb Mao Zedong, que adquirí, amb la guerra, una gran popularitat i una millor situació estratègica. La guerra civil entre nacionalistes i comunistes esclatà el 1947. El 1949 Chiang Kai-shek hagué d’abandonar el continent i refugiar-se, sota protecció nord-americana, a l’illa de Taiwan, on establí un govern nacionalista, reconegut per nombrosos països i per l’ONU. President del nou règim (1950-75) (Taiwani), no pogué impedir l’expulsió del país de l’ONU (1971) en benefici de la República Popular de la Xina i l’acostament d’aquesta als EUA. El 1972 convertí el seu fill, Chiang Ching-Kuo, en cap efectiu del govern.
Chiang Kai-shek
© Fototeca.cat
Militar i polític xinès.