i Chiapas | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Chiapas

L’església de Santo Domingo, a San Cristóbal de las Casas, població mexicana de l’estat de Chiapas
© J.A. Afonso
Estat de Mèxic, al sud del país.
Població: 
3.606.828 h
[est 1995]
Extensió: 
73.887 km2

La capital és Tuxtla Gutiérrez. Hom hi pot distingir cinc regions: la plana costanera del Pacífic, la Sierra Madre, paral·lela a la costa, la depressió central, ocupada per la vall del riu Grijalva, l’altiplà central i, al nord, la prolongació de la plana costanera de l’estat de Tabasco. El clima és tropical, amb pluges abundants al nord i a l’est, que minven vers l’oest. Els rius més importants són el Grijalva i l’Usumacinta, que desemboquen a l’Atlàntic. La principal font de riquesa, bé que poc desenvolupada, és l’agricultura (cafè, canya de sucre, cacau, tabac, fruits tropicals); la mineria és poc important (petits jaciments d’or, plata, coure i plom; i jaciments de petroli i gas natural) i també la indústria, generalment artesana. Depengué de l’audiència de Mèxic (1528-43) i posteriorment, fins a la independència, de la capitania general de Guatemala. L’any 1823 s’incorporà a Mèxic. Al gener del 1994 l’ Ejército Zapatista de Liberación Nacional (EZLN) protagonitzà un alçament militar a l’estat de Chiapas per reclamar més drets per als indígenes, majoritaris a la regió, i principalment la redistribució de terres i l’adopció de mesures dirigides a posar fi a la pobresa. Les reivindicacions tingueren un fort ressò a tot Mèxic, on altres estats patien situacions similars, i provocaren una crisi contundent al país, en un moment en què el govern cercava una bona imatge internacional davant el seu ingrés a l’Acord Nord-americà de Lliure Comerç, que entrà en vigor el mateix dia d’iniciar-se la revolta zapatista. Tot i que durant la presidència d’Ernesto Zedillo hi hagué intents de negociació que es materialitzaren en els Acords de San Andrés del 1996, no fou fins al final de l’any 2000, després de les eleccions presidencials, que portaren a la victòria del conservador Vicente Fox, que es reinicià el diàleg. El nou president, que ja durant la campanya electoral prometé resoldre el conflicte, impulsà una llei sobre drets i cultura indígens. Per la seva banda, l’EZLN posà com a condició prèvia al diàleg l’acompliment dels acords del 1996 i l’alliberament dels presos zapatistes. L’estat de Chiapas continuà essent un dels més pobres de Mèxic, amb elevats índexs d’analfabetisme i alts nivells de marginació de la població indígena; actualment la seva situació no ha millorat, a causa dels anys de conflicte i militarització de la zona, i la dura repressió sobre la població exercida per l’exèrcit mexicà i grups paramilitars vinculats als grans propietaris de la terra.

Llegir més...