i escola de Chicago | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

escola de Chicago

substantiu femení f arquitectura arquit
Corrent arquitectònic nord-americà de la darreria del segle XIX.

En sentit estricte es refereix a les construccions comercials típiques de Chicago i de l’oest mitjà, bastides entre l’incendi de la ciutat (1871) i els primers anys del segle XX.

En fou el punt d’arrencada l’obra de Henri H. Richardson, que a partir del 1872 aportà l’ús de la planta lliure i asimètrica per a residències i planificà des del punt de vista arquitectònic construccions reservades abans als enginyers (despatxos, estacions, biblioteques). Willian Le Baron Jenney hi aportà l’estructura metàl·lica revestida d’obra i el desenvolupament de les finestres, novetats originades per a combatre el perill del foc; el Home Insurance Building (1833) és, de fet, el primer gratacel del món. Richardson havia creat una obra molt pura i despullada, però Jenney adoptà un eclecticisme victorià. En feu la síntesi el mateix Jenney al Leiter Building (1899). D. H. Burnham construí ja gratacels on el vidre domina, com el Reliance (1890), i Louis H. Sullivan, amb edificis com el Carson (1899), arribà a una morfologia molt pura, que influí sobre Loos i el moviment europeu.

El terme ha estat també aplicat a l’estil de la Prada, creat per Frank Lloyd Wright.

Col·laboració: 
ACi
Llegir més...