Juntament amb Copán, Palenque i Tikal, fou un dels principals centres polítics i culturals de l’imperi antic, però, per motius desconeguts, fou abandonada el 668. Els itzàs emigraren cap al sud-oest i fundaren una nova capital, Chakanputun. Quan els tolteques envaïren les terres maies (~940), els itzàs s’establiren novament a Chichén Itzá (964). S'inicià aleshores una nova florida de la cultura maia (imperi nou), amb fortes influències tolteques. El 1004 Chichén Itzá, Uxmal i Mayapán formaren la Confederació o Lliga de Mayapán, sota la qual es desenvolupà una època de gran esplendor de la civilització maia. La decadència de Chichén Itzá se situa als voltants de l’any 1200.
Les Mil Columnas de Chichén Itzá
Pascal (CC BY 2.0)
Actualment Chichén Itzá és un important centre arqueològic en el qual s’observen dues etapes constructives: la maia clàssica (des de la fundació fins al 668) i la maiatolteca (964-1200). De la primera etapa es conserven l’Akab-Dziz, edifici sòbriament decorat i amb una llinda amb inscripcions jeroglífiques no desxifrades (Akab-Dziz = ‘lectura obscura’); la Casa de las Monjas, amb una església annexa; els edificis del Grupo de la Flecha, i el temple dels Tres Dinteles, dreçat sobre un sòcol adornat amb gelosies, i amb tres portes, les llindes de les quals tenen inscripcions jeroglífiques. De l’època maiatolteca cal destacar el Caracol, conjunt format per una base quadrada sobre la qual s’alça un observatori circular a l’interior del qual hi ha l’escala de cargol que dóna nom a l’edifici; el temple dels Tableros Esculpidos, amb tres frisos esculpits amb figures de guerrers sacerdots, animals i plantes; el Castillo, la piràmide més alta de la ciutat, a l’interior de la qual hi ha un temple, de construcció més antiga, on hom trobà dues figures extraordinàries: el Chac i el Jaguar Rojo, ambdues conservades actualment al Museo Nacional de Antropología de la ciutat de Mèxic; el grup de les Mil Columnas, dominat pel temple dels Guerreros; el Juego de la Pelota, amb una pista de 160 x 40 m, i amb magnífica decoració dels baixos relleus representant el sacrifici d’un jugador; el Templo de los Jaguares, que conserva encara restes de pintures murals; i d’altres edificis més petits, com el Tzompantli, la Plataforma de los Tigres y de las Águilas i l’anomenada Tumba de Chac Mool.
Fou inscrita en la lista del Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1988.