Fou professor de la Universitat d’Edimburg i director de l’Institut d’Arqueologia de la Universitat de Londres. Especialista del Neolític i de l’edat del bronze europeus i de l’època del naixement de les grans cultures del Pròxim Orient. Es distingí aviat per les seves síntesis, d’un alt nivell tècnic: The Dawn of European Civilization (1925), The Danube in Prehistory (1929), The Bronze Age (1935), The prehistoric communities of the British Isles (1946). Li donaren un gran prestigi les síntesis, més breus però més originals i amb més càrrega ideològica: Man Makes Himself (1936) (traduïda al català el 1967 amb el títol El naixement de la civilització), Social Evolution i What Happened in History, que han tingut una influència extraordinària. És autor dels termes revolució neolítica i revolució urbana. Havia visitat els Països Catalans i en coneixia bé l’estat dels estudis de prehistòria.